L’ametller és un arbret, procedent de l’Àsia, de tres a vuit metres d’alçària, que sovint té sucs gomosos damunt el tronc clivellat.
Era la goma d’enganxar que de menuts feien servir els nin mallorquins.
Les flors apareixen abans que les fulles i duren de vint a trenta dies.
El fruit de l’ametller és l’ametlló. Una drupa de carn eixuta i epidermis pubescent d’un color verd grisós. Dins l’ametlló, protegides per una clofolla llenyosa i dura, hi ha la llavor: l’ametlla.
Hi ha dues varietats d’ametller: el prunus dulcis (d’ametlles dolces) i el prunus amara (d’ametlles amargues).
Pels cultius es fa servir el prunus amara empeltat amb el prunus dulcis.
Les ametlles són molt apreciades, hom les pot menjar crues o torrades. A les pastisseries no hi pot faltar mai, tampoc en els guisats i “platillos” de la cuina catalana famosos per la seva picada d’ametlles torrades com a toc final.
Se’n fa una orxata contra la tos amb vint ametlles dolces, sis d’amargues i dues o tres cullerades de sucre. No es pot abusar d’aquesta orxata perquè les ametlles amargues contenen àcid cianhídric que és molt verinós.
L’oli d’ametlles dolces va bé pels talls i les clivelles que poden sortir a les mans o als peus. També per a les clivelles dels mugrons de les dones que alleten.
A Mallorca feien servir les clofolles dels ametllons per a cremar i després la seva cendra per a fer-ne lleixiu.
Quan la cendra era freda es guardava dins sacs. A les possessions que en feien molta ens n’hi sobrava i era venuda als comerciants.
Hi havia el lleixiu que es feia amb aigua bullint i el lleixiuet que es feia amb aigua freda.
A les cases es solia dipositar dins una pica cendra i aigua amb les proporcions d’un quilo de cendra per vint litres d’aigua. Es deixava reposar i al cap d’un parell de dies ja es podia usar. S’usava principalment per a fer la bugada i rentar els plats. Quan el lleixiu de la pica minvava s’hi afegia, en la seva proporció, aigua i cendra i així no en faltava mai.

El almendro es un árbol procedente del Asia de tres a ocho metros de altura.
Las flores aparecen antes de que salgan las hojas y perduran en el árbol de veinte a treinta días.
El fruto del almendro es una drupa enjuta de carne. Es la semilla que hay dentro del hueso la que se aprovecha. Es la almendra.
Hay dos variedades de almendros: la de almendras dulces (prunus dulcis) y la de almendras amargas (prunus amara).
Se puede hacer una horchata con veinte almendras dulces y seis de amargas que va bien contra la tos; pero no se puede abusar de ella puesto que las almendras amargas contienen ácido cianhídrico que es venenoso.
El aceite de almendras dulces va bien para curar las grietas que salen a veces en las manos por efecto del frío o las que salen en los mugrones de los pechos de las mujeres que están amamantando.
En Mallorca, donde abundan los almendros, quemaban los huesos del fruto y con las cenizas hacían lejía. Ponían en una pica un kilo de ceniza por veinte litros de agua. Lo removían y después lo dejaban un par de días a reposar y ya estaba lista. La usaban principalmente para lavar los platos y para hacer la colada.