CASCALL MARÍ - ROSELLA GROGA
Quina cosa més bonica que n’és el cascall marí que dedins el cor es fica i d’allà no en vol sortir.
Que bonic el groc lluent que amb la rosella propera dibuixen, quan bufa el vent, dintre el pit una senyera
Rosella groga, cascall marí que portes droga que em fas patir.
Com la vermella color lluent, bona parella, a l’ull plaent.
A la riera, del mar, a prop. La masovera se’n fa un xarop.
Li agafa nyonya, xarrups d’infern, ja no fa conya: té el son etern.
|