Aquesta web va néixer a la primavera del 2002. Feia dos anys que m’havia jubilat. Aquest diari és el 1294, Déu n’hi do!.
Aquesta web és el fruit de 21 anys de treball constant. Aquí hi he buidat tot el meu món interior, totes les meves vivències, totes les meves penes i alegries, els meus amors, les meves dèries i les meves aficions...
En els seus inicis hi havia un constant contacte amb els seguidors que m’expressaven la seva opinió en el llibre de visites.
Això m’esperonava a seguir treballant i anar engrandint la web.
Els maleïts “spams” van estroncar els comentaris al llibre de visites. En aquest moment he perdut tot el contacte amb els seguidors, si és que n’hi ha.
Hi ha tres persones que sí que m’han expressat el seu seguiment i jo he posat la seva opinió al llibre de visites, són en Joan Quintana, en Climent Quer i la Montserrat López. El meu agraïment a tots tres.
La Montserrat López, és la filla gran de la meva companya, la Carme Mercader.
Gràcies Montserrat, les teves paraules em emocionar, m’han arribat al cor.
Deia la Montserrat:
“ Hola Narcís! M’agrada molt la teva pàgina. Penso que és una bona manera de compartir vivències, pensaments i coses boniques. Ens coneixem de fa poc, però em sembles un home intel·ligent, culte i bona persona (si t’agradessin els gats series l’home ideal…). Però el que més m’agrada és que fas feliç la Carme, la meva mare. Només desitjo que seguiu per molts anys així de feliços i ben avinguts. Una abraçada!”
Gràcies Montserrat!.