(Quan m'assabento que la Marina està en camí)
ESTIC CONTENT
Estic content
I tinc més fe
De fa un moment
No sé per què.
O potser sí...
Però, no ho puc dir!
I veig la gent
De millor caire
I no ho entenc,
No ho entenc gaire
O potser sí...
Però, no ho puc dir!
El got mig buit
El veig mig ple
La pena ha fuit
No sé per què
O potser sí...
Però no ho puc dir
Un cel més blau,
Una mà tendre,
Tot ara em plau,
I no ho sé entendre.
O potser sí...
Però, no ho puc dir!
A ran de cor
Com un rinc rinc
Bategant fort,
No sé on el tinc
O potser sí...
Però no ho puc dir!
(En el primer aniversari)
DEIA QUE NO....
Deia que no,
Però ha estat que sí
Jo no sóc jo,
Des que ets aquí.
Ets com un foc,
Flama i caliu
Que escalfa el cor,
Que el fa més viu.
Sols tens un any
Un any i un mes
bufó parany
que el cor m’ha pres.
I ja camines,
I ja trasteges,
Ninots i nines
Tot ho barreges.
Xerra que xerra
Vas al teu aire
Tu fas ta guerra
No t’entenc gaire.
Quan no et puc veure
Quan et tinc lluny
Ho pots ben creure
El cor em puny
Si acluco els ulls
Hi veig dos cors
Dos cors curulls
Dels teus records.
En el seu tercer aniversari:
MARINA TRES ANYS
Avui és dia de joia
De joia sense paranys
Perquè la nina ninoia
Acaba de fer tres anys.
Tres anys ben aprofitats
doncs tens tanta capissola
que deixes embadocats
a tothom amb ta xerrola.
Però dius “follon” a vegades
Quan és fonoll que has de dir
i ametlles “ratapinyades”
quan tu te les vols cruspir
La llanterna no “funsònia”,
Ton pare et corregirà
Però diràs amb parsimònia:
Aquesta llanterna... no “VA”.
Volíem anar al Vilar
A fer la gran costellada
Però llavors vas agafar
Angines i gran febrada.
Com de l’aurora el rosari
Així la festa acabà
I pel teu aniversari
Jo, pobret... a dejunar!!!
|
