SAFRÀ BORD Crocus cambessedesii
Quina joia!, safrà bord Quan se m’has aparegut Entre roques, prop de l’hort, Del bonic “hort des Menut”.
De la mar a la muntanya De la terra mallorquina En cap lloc et fas estranya Entre rocs i terra fina.
En els pètals de la flor El bon déu de la natura T’uneix tota la blancor Amb fils liles de sutura.
I jo et miro embadalit, I t’admiro enamorat, Ara que et trobo florit Ben obert, de bat a bat.
|