T’agrada la muntanya
No vols sentir el soroll
Que fa una gent estranya
Que et fa anar de corcoll.

No vols gent cridanera
Ni la del transistor.
Merlot i cadernera
Refilen molt millor.

Prop de fulla rodona
Hi neix bonica flor
La prada, ta madona,
Vesteixes de color.

L’airina muntanyenca
Et dóna tremolor
El sol, que l’alba trenca,
Un bes de tebior.