T’agrada la muntanya No vols sentir el soroll Que fa una gent estranya Que et fa anar de corcoll.
No vols gent cridanera Ni la del transistor. Merlot i cadernera Refilen molt millor.
Prop de fulla rodona Hi neix bonica flor La prada, ta madona, Vesteixes de color.
L’airina muntanyenca Et dóna tremolor El sol, que l’alba trenca, Un bes de tebior.
|