Pel damunt de verda fulla
Un nenúfar n’ix tot groc.
Sura a l’aigua i es remulla,
I s'esberla a poc a poc.

Cada pètal que s’enlaira
És merlet de la corona
D’una goja que se’n paira
Perquè vol lliurar una estona

La verdosa cabellera
Que un pervers remolí mou
I remou amb gran fal•lera
Fins que el cor no li’n diu prou