Bonic ets, rei de blancúria,
Sols et veig ara als jardins
Però et vaig veure, criatura,
En un gorg a riera Pins.

Temps enllà, ja fa molts anys,
Jo era encara molt petit,
Quan et vaig trobar als estanys
Vaig quedar-ne embadalit.

Ressaltant dins la foscor
De la fosca ombra d’un arbre
Esculpies la blancor
Per a fer-ne flor de marbre.