La fulla, vellut,
La tija, peluda
Flor groga ha nascut
Turgent i molsuda.

La fulla era el ble,
En temps ja finit,
Que duia el quinqué
Per fer llum de nit.

Tapava ferida
Amb sa fulla blana
Ben neta i polida
Gasa era de pana

Llàgrima daurada
La flor que ara cau
Per la sotragada
Del cop d’un babau.