Mosques blaves, mirallets, Del bon Jesús, sabatetes. Tan rara en els meus indrets I “ses illes”tan repletes!
Empares el peu diví Quan camina per la prada Venus un dia et prenguí Com espill d’enamorada.
A mi i a tota la gent Ens deixes meravellats Pel teu blau tan refulgent I els teus marges vellutats.
|