Quan s’esberla el blanc
Vol sortir de l’ou
Un roig ben llampant
Que el meu cor remou.

Com fal•lus impúdic
Que l’himen esquinça
Com un impuls lúdic
De força gens minsa.

Ets com rovell d’ou
Abans de ser ombrel•la
Després el que em cou
És ta parentela.

Borda farinera
Quina mala sort
Si és que et fa mengera
Ja es pot dir que ets mort.

Amb l’altre reig bord
Potser al•lucines
Potser perds el nord
També t'emmetzines.