POTA DE CAVALL

Fulla amb cor d’enamorada
De flor que mai no veuràs
Encara estàs soterrada
Que ella ja ens ha tret el nas

Damunt de tija molsuda
Una flor de color groc
Flor bonica un xic dolguda
Per no veure el pare enlloc

Jo et viu per primer cop
als Verlets de Sant Joan
i el meu ull ha quedat xop
del teu groc que és un encant