Veig el sol com s’estavella
En arribar a la llavor
De la transparent grosella
Que ara està covant aspror.

D’una planta raïmada
N’agafo un bonic penjoll
I una grossa mossegada
Fa de mi, un bocamoll.

És un forc de fruits turgents
El raïm de tes groselles
Que se’l mengen sense dents
Amb nostàlgia algunes velles.

Serà rica en vitamina
Si de tu en faig melmelada
Amb potassi de propina
Que la fa ser més preuada.