És amant de la muntanya, Que engalana l’avetosa. Quan la tija amb força manya Treu la flor tan olorosa.
Primerenca primavera Veu sortir la flor rosada Ran de tija fent filera Ran la tija desfullada.
El verd tendre de la fulla Rere la flor que ha partit. De la flor que se’ns despulla En surt un fruit eixerit.
Tot i treure un fruit preciós D’un roig viu, el tintorell Per a l’home és verinós, No així, per a l’ocell.
|