Prop l’ermita petitona
Dita de Sant Ponç d’Aulina
Trobo una herba molt bufona
De flor blava i tija fina.

Al moment, no la conec,
I per veure-la millor
Cos en terra jo m’ajec.
Fit a fit miro la flor.

El seu blau m’ha captivat,
I sa forma de campana.
Després ja m’he assabentat
Que es tracta d’una genciana.

Genciana ciliada
A la serra Capsacosta
quan a mi t’has apropada
Ja sé que ho has fet a posta.

Doncs coqueta i presumida
Vols lluir amb la llum del dia
Un vestit que et faci a mida,
Un vestit de poesia.

Tot seguit, fil a l’agulla
I te’l faig amb il•lusió
El meu cor que se’t despulla
T’acarona amb un petó.