L’hoste arria l’arraià
Donant-li la saba seva .
Un viu sense treballar
L’altre mai no troba treva.

Un que mama de la rel
De la rel del seu veí
Tant de bo li ragés fel
Tant de bo que fos verí.

Talment com una llagasta
De les que xuclen la sang
Ni s’esforça, ni es desgasta
Ni s’enfanga mai al fang.

Sí que té bonica flor
Com un osset de peluix
Groga bola de cotó
Millor dit, de cotó fluix.