PINZELL
Vine Narcís, diu la Carme, - he vist una mata estranya i jo corro a retrobar-me amb la nina de la Canya.
La mata ara no conec, després veig que és un pinzell. Qui sap si un nan barba mec l’ha gitat del seu cistell.
Tal vegada l’ha oblidat distret a punta de dia quan s’amaga atrafegat, vora els bous, a l’establia.
De nit posa a la paleta Tot un iris de colors I quan la fosca és completa es distrau pintant les flors.
|