VIOLA BLANCA VIOLA SUAU
Viola blanca que rara que ets l’ull s’hi entrebanca, tots satisfets.
Els ulls t’han vist el meu nas no, pregunto trist: - faràs olor?.
Al bosc de Tosca jo l’he ullat. ella s’embosca, lloc amagat.
Sóc a La Canya, havent dinat no et fas estranya t’he retrobat.
Fent un passeig on l’ombra és fresca de sobte et veig i això m’engresca.
Molt ufanosa, en terra bona res no et fa nosa, tot t’esperona.
|