GINJOLER
Ziziphus jujuba

Un nin trempat com un gínjol
té l’ull viu, rostre formós.
En el front hi fimbra un rínxol,
Un rínxol de cabell ros´

Quan arriba la tardor,
mena el pas al ginjoler.
Cerca el fruit, ara que és bo,
vol tastar-lo, ell, el primer.

Petitó dins el guaret,
va tot sol, passa lleugera.
En passar ens pica l’ullet
tot seguint per la drecera-

A la fi de la partida
troba el ginjoler fruitat
amb la fulla esgrogueïda
i el gínjol assaonat.

Un i dos i més de tres,
n’agafa tria i remena
i quan no en vol menjar més
les butxaques se n’emplena.

I és que té un poder la fruita
que qui en menja fa eixerit
corre, anem-hi a corre-cuita
per a fer-nos-en un tip.