SAFRÀ BORD
Crocus cambessedesii

Quina joia!, safrà bord
Quan se m’has aparegut
Entre roques, prop de l’hort,
Del bonic “hort des Menut”.

De la mar a la muntanya
De la terra mallorquina
En cap lloc et fas estranya
Entre rocs i terra fina.

En els pètals de la flor
El bon déu de la natura
T’uneix tota la blancor
Amb fils liles de sutura.

I jo et miro embadalit,
I t’admiro enamorat,
Ara que et trobo florit
Ben obert, de bat a bat.