DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
POESIA RECITADA
VÍDEOS
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

MONTSENYENCA
DIJOUS 29 DE FEBRER

El Montseny des dels Estanys de Sils
Clica la foto per ampliar-la
Després de llegir el poema Pirinenca de Joan Maragall:

PIRENENCA

Dins la cambra xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.

La muntanya alta, alta,
que se'm menja tot el cel,
se m'arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.

Els meus somnis volen, volen,
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m'esperen
sota el cel assolellat.

Jo somric an els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
Joan Maragall

vaig tenir el caprici de fer-li un poema al Montseny. Des de Maçanet veiem al nord el Canigó molt llunyà i el Montseny a l'oest molt més proper.
El meu modest poema diu així:

MONTSENYENCA

A la cambra petitona,
m’entaforo dins el llit
quan defora ja fa estona,
ja fa estona que és de nit.

Obro els ulls, després els tanco
em regiro i tinc mareig,
moc els braços, no soc manco
tanco els ulls, i així la veig.

Dins la cambra fosca, fosca
miro, miro i no veig res
i el rellotge ja un xic mosca
repeteix que són les tres.

Arrupit dedins el llit
com ocell dintre del niu,
somnio tota la nit
amb la nina de l’ull viu.

I ja que estem al Montseny deixeu-me que posi un poema que parla de la Font de Sant Marçal també dita Font Bona i que dona lloc al naixement de la Tordera que desemboca a Blanes:

FONT DE SANT MARÇAL

Déu te guard, vianant! Que t’imposi el Montseny
una mica d’amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria.
La virtut del Montseny és aquest rajolí
que d’avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l’altura.
Per ço té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dona l’eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.

Guerau de Liost
Sigueu feliços.
 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com