DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

QUAN EL CEL SERÀ SERÈ
DIVENDRES 3 DE MARÇ DE 2017

Seré núvol juganer...
Clica la foto per ampliar-la
Aquest és el títol del meu tercer llibre, dedicat a la Carme, que ja està a l’impremta i que presentaré a la casa - museu Can Trincheria d’Olot el diumenge 2 d’abril a les dotze del migdia. Hi esteu convidats.
El títol l’he tret d’un poema meu que a mi m’agrada molt. Dic això, no per vanitat, conec els meus límits. Dic això perquè quan fas un poema, el fas a la teva manera, segons els teus gustos, porta el teu ADN, és com un fill teu a qui estimes més que no els dels altres, tot i que saps que és el cor qui et fa pensar així i que la teva opinió és totalment subjectiva i de ben segur fora de la realitat objectiva.
Us el poso i jutgeu-me’l, si us plau, amb benevolència:

QUAN EL CEL SERÀ SERÈ

Quan el cel serà serè
jo ja sé el que seré:
seré núvol juganer
sols mogut pel teu alè...

...Ara que el cel és serè
et veig com rosa bonica.
Prenc ton nèctar com un te
glop a glop, de mica en mica.

El cel lluny torna més blau,
del cor surt, com una anguila,
flameró brillant i brau
per on nostre amor s’enfila...

...I allà dalt, tempesta seca,
llamps i trons i mil besades
i cap por no es fa rebeca
petjant fraus i fondalades.

Ran de pell llisca l’airina,
que eixamora el dors suat.
Dins la pensa cap boirina,
ni recel d’haver pecat.

Cor de foc... llavis de mel,
guspireig de brasa encesa.
Dins d’aquest insòlit cel
nostra verge es fa princesa.

El cel pren color d’albada
i a l’amor fa d’embolcall,
dins la pell, ara daurada,
hi retruny el crit del gall

Fan camí, el de tornada,
quan, a posta, se’n va el sol,
cabellera esperrucada
i perfum de poniol.

Arribats a la cruïlla
cadascú fa el seu camí.
Es confessen mare i filla...
El xiquet fa un got de vi...

El poema està tot ell fet amb versos heptasíl•labs i les estrofes són quartetes, la primera encadenada (abba) i les demés encreuades (abab). En la primera parla d’un temps que ha de venir, en les demés d’uns fets que estan passant.
Vocabulari: Flameró = flama que surt del cim d’una xemeneia.- Frau = congost.- Airina = ventet suau.- Eixamora= eixuga.
El poema ens parla d’un acte d’amor i desflorament d’una parella d’adolescents enamorats, dins d’un món idíl•lic, que sembla tenir la benedicció dels astres i del cel . El cel en fa una festa i vesteix amb els seus millors colors. Colors d’albada, de naixement, no de posta. Neix la llum, no ve la nit.

DEL COR SURT, COM UNA ANGUILA. Vol ser una imatge que tinc gravada a la retina de quan anava, de petit, a pescar anguiles amb botiró. L’anguila s’agafava als cucs del botiró dins l’aigua roja de la riera després d’una pluja abundosa. Tu estiraves amunt el botiró amb l’anguila arrapada mossegant els cucs, en veure’s fora de l’aigua l’anguila deixava el botiró, però, amb l’impuls que li havies donant anava a parar dins el paraigües obert que tenies preparat. L’anguila sortia de l’aigua amb el moviment ondulant que tenia dins i mostrava el seu ventre blanc fimbrant com una flama.

QUAN, A POSTA, SE’N VA EL SOL.
A posta = ocàs o “a posta” = expressament (per donar-los més intimitat)?

DINS LA PELL, ARA DAURADA,
ara daurada = en aquest moment daurada pel color del cel o
ara daurada = altar daurat per al sacrifici, per a l’oferiment del cos.

ES CONFESSEN MARE I FILLA... La nena és més espiritual, més tendra i somiadora, el fet té més transcendència per a ella i cerca l’íntima comprensió, l’empara i el recolzament de la mare.

EL XIQUET FA UN GOT DE VI... El noi és més pragmàtic, més insensible i mesell, se sent ara un home i beu un got de vi perquè el vi fa ser home.

Be per avui prou, potser un altre dia tornarem a parlar del llibre. Perdoneu.



 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com