l passat mes de setembre vam anar amb la Carme a visitar la capella de Sant Miquel del Corb. Vam poder arribar en cotxe fins ben a prop, no més lluny d’un centenar de metres. Vam fotografiar-la de tots cantons i a esperar que sortís el poema.
Ja tenia visitada, fotografiada i “poemada” la capella de Sant Martí del Corb. No coneixia la de Sant Miquel, no lluny de la primera. Ambdues a la Serra del Corb i dins el municipi de Les Preses.
La setmana passada li vaig fer el poema que ha quedat col•locat a Foto-Natura-poètica, Calaix de Sastre al costat de la seva germana , la de Sant Martí del Corb.
Us poso el text que hi ha en un cartell al peu de l’ermita:
“L’Església de Sant Miquel del Corb és una de les més antigues de la Garrotxa. De fet hi ha alguns indicis que apunten que inicialment es tractava d’una construcció pre- romànica. L’edifici que ha sobreviscut al pas dels segles, presenta una sola nau amb volta de canó.
Fet que ens indica que va ser modificat durant el romànic. Disposa d’absis rectangular. De l’església en surt un campanar de torre amb teulada a quatre vessants que està recolzat sobre la façana oest.”
El poema diu així:

SANT MIQUEL DEL CORB

Ermita de Sant Miquel
que raus a Serra del Corb
l’aire sap a xuclamel,
airina que mai ve torb.

Vora teu cerco el repòs
que no trobo en cap més lloc
vinc cor fred i tremolós
i tu em fas de llar de foc.

Vora teu trobo la pau,
no em fa por la soledat,
feliç sota aquest cel blau
llanço un crit de llibertat.

Tot aquest verd que t’amaga,
al meu cor que arriba orb,
me’l cura i l’amanyaga.
Sant Miquel, Serra del Corb.

Fins a la propera i que Sant Miquel ens ajudi o Santa Rita a passar una setmana que, de moment, no pinta gota bé.