DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

LA PAPALLONA GRAN PAÓ DE NIT
DIUMENGE 17 DE MAIG DE 2020

Paó gran de nit
Clica la foto per ampliar-la
L’altre dia em va venir la Carme portant-me embolicada amb un mocador de paper una papallona que feia molt temps que no l’havia vist. De fet n’havia vist de petit i no n’havia vist mai més cap, tret de fa uns deu anys en una excursió que vam fer amb els jubilats a Ossa de Montiel. Era la gran paó de nit. Em va fer molta il·lusió i li vaig fer un munt de fotsos.
Us n’explico quatre coses que he tret d’internet:
El gran paó de nit (Saturnia pyri) és una papallona nocturna, també anomenada bruixa, és l'insecte més gros d'Europa. Les femelles d'aquesta papallona nocturna són més grosses que els mascles, poden arribar a fer 17 cm d'envergadura alar. Té les ales de color castany, amb dibuixos en ziga-zaga, i cadascuna té un gran ocel amb la vora vermellosa i el centre negre que recorda els de la cua del paó i d’aquí el seu nom de paó de nit. Les antenes del mascle tenen forma de ploma, mentre que les de la femella són més primes. Al mascle les antenes li serveixen per detectar la presència de les feromones emeses per les femelles, que poden atreure els mascles que es trobin en un radi de 20 quilòmetres. Les seves grans erugues cobertes de tubercles canvien d'aspecte i de color a mesura que van fent mudes (en fan quatre). Després de la quarta muda són verdes amb tubercles blaus proveïts d'espines curtes i pèls llargs. S'alimenten sobre diversos arbres fruiters i sobre salzes, pollancres, freixes, etc. A final d'agost teixeixen un capoll fosc en un esquerda d'un tronc o entre branquillons i es disposen a passar l'hivern i fer la metamorfosi. L'adult vola de final de març a juny. Com que no es pot alimentar perquè té l'aparell digestiu atrofiat, no viu més d'una setmana.
Aquesta papallona es troba a tota l'Europa meridional i a la zona del mediterrani de l'Àfrica del nord fins a Armènia.
Si plou fort, els grans paons de nit es refugien sovint dintre de les cases i edificis abandonats.
Les erugues del gran paó de nit viuen de les fulles de l'arç blanc, ametller, cirerer, prunera, albercoquer i freixe. Són de color groguenca amb berrugues d'altres colors, predominantment blanc i negre. La crisàlide es troba envoltada en un capoll fosc.
Li he fet un petit poema que diu així:

GRAN PAÓ DE NIT

Fou un dia divertit
quan la Carme porta a casa
una gran paó de nit.
Gràcies noia ets una espasa!.

És la més gran papallona
d’aquest nostre continent,
és grossota i és bufona
un regal a l’ull plaent.

Vola poc, és tremolosa,
li fem fotos al jardí,
sembla que moure’s no gosa.
I si plou... que hi farà aquí?

L’agafem amb molta cura
la posem sota cobert.
A la nit, la pluja dura,
el canvi va ser un encert.

Després me n’he assabentat:
Ni té boca ni té gana.
Mai no menja ni ha menjat
només viu una setmana.

I si res no menja
si no té mai gana
la vida li penja
el cap de setmana.

Avui és un dia trist per a mi i per a tots els Amics de les Lletres Garrotxines. Ahir es va morir en Joan Llagostera, un gran amic, una bellíssima persona i ferm col·laborador en els nostres recitals. Era un gran rapsode, venia del mon del teatre i recitava amb gran sentiment. Descansa en pau Joan el teu record no se’ns esborrarà mai, Com a petit homenatge vulgueu-lo veure i sentir recitar un fragment de “l’Hostal de la Glòria” i “l’Elogi de les Muntanyes” ambdues de Josep Maria de Segarra. El trobareu en aquesta web a “VIDEO NATURA”. És el primer vídeo que hi ha. Després ja que hem parlat de la gran paó de nit i que la vaig veure a Ossa de Montiel podeu veure el vídeo d’aquella excursió que trobareu més avall en el que porta per títol: “TIERRA DE CABALLEROS”.
Tingueu bona setmana!


 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com