Sí, ja sé que no són els nostres crancs autòctons, que han vingut d’Amèrica i que estan fent desaparèixer els d’aquí. Però, que voleu que us digui, ells no van venir, els van portar. No és culpa seva que estiguin aquí, en tot cas serà dels humans que els van portar.
Ja fa molt temps que van arribar. Els meus fills quan eren petits , i ara ja ronden els cinquanta, van xalar de valent buscant-los als seus caus a l’estany de Sils quan feia poc que havien arribat i s’estaven convertint en una plaga.
Més endavant, quan estava al col•legi La vila de Blanes en vam criar un a la classe. El teníem en una peixera i els nens cada dia li portaven menjar. El matí, així que entràvem a classe tothom li feia la visita. Tothom se l’estimava i fins hi tot el van batejar. L’anomenaven Kluiver que per aquell temps era el davanter centre del Barça.
Ara els crancs de la bassa, que quan hi havia aigua mai no els vèiem, estan acorralats dins la mica d’aigua-llot que hi resta i proven de sortir enfangats i amb el cos cobert de llot que els fa irreconeixibles cerquen un cau on amagar-se. Caminen xau-xau i feixucs. No ho sé, però, penso que potser els senglars que de nit visiten la bassa, tot barrigant entre el fang quan en troben un se’l deuen cruspir.
Això, a mi, em fa llàstima i em dol.
A veure si plou d’una vegada i ens omple la bassa. Que plogui, que plogui fort, no tant, però, com ho està fent ara a la zona de llevant i que està fent estralls per tot arreu.
Això, a mi, em fa molta llàstima, em dol i em corfereix.
Fins a la propera!