DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
POESIA RECITADA
VÍDEOS
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

VEUS DE TOUS
DILLUNS 20 D'ABRIL DE 2024

A la Paula:

TON COR ÉS FLOR ROSADA

Ton cor és flor rosada
que es bada per a mi,
dedins hi vull fer estada,
l’amor serà el coixí.

Dedins la rosa rosa
que es bada per a mi
mon cor joliu reposa,
l’amor li fa coixí.

Mon cor també es fa rosa,
capoll a punt d’obrir,
no res que em faci nosa
l’amor ja pot florir.

I com l’obrera abella
del nèctar en fa mel
del foc que ens aparella
en fem bocins de cel.

Un cel que res no ens costa
tot ell, per tu i per mi
fet de pa tou i crosta,
pa tou de bon cruspir.

Gaudim d’un paradís
dins un món terrenal
que ens fa el sojorn feliç
talment fos celestial.


CAMÍ DE LA COVA

Veig venir un vol de gavines,
Dalt del cel venen volant.
Fan cloc clooc com les gallines
I s’esfumen a l’instant.

Van totes afilerades,
Dibuixant un angle agut,
Deixen roques marinades,
Cerquen l’Infant que ha nascut.

Les segueix un núvol blanc
Que el sol deixa un xic rosat,
Petitó, tentinejant,
També vol veure el Nou Nat.

Un vent fred de marinada,
Amb regust de salabror,
Fa el camí d’una estricada
Per anar a veure el Nadó.

I a la cova del Nin Sant,
Molt cofois s’hi han aplegat:
La gavina, un núvol blanc
I el celistre amanyagat.

GINJOLER
Ziziphus jujuba

Un nin trempat com un gínjol
té l’ull viu, rostre formós.
En el front hi fimbra un rínxol,
Un rínxol de cabell ros´

Quan arriba la tardor,
mena el pas al ginjoler.
Cerca el fruit, ara que és bo,
vol tastar-lo, ell, el primer.

Petitó dins el guaret,
va tot sol, passa lleugera.
En passar ens pica l’ullet
tot seguint per la drecera-

A la fi de la partida
troba el ginjoler fruitat
amb la fulla esgrogueïda
i el gínjol assaonat.

Un i dos i més de tres,
n’agafa tria i remena
i quan no en vol menjar més
les butxaques se n’emplena.

I és que té un poder la fruita
que qui en menja fa eixerit
corre, anem-hi a corre-cuita
per a fer-nos-en un tip.


CLAVELL DE PASTOR (Dianthus hyssopifolius)

S’engalana la pastora,
Veu venir el pastor novell
Que amb somrís que l’enamora
Li fa ofrena d’un clavell.

La pastora que és bufona
Al cabell se l’ha posat
I pentinant no s’adona
Que la flor ha esfilagarsat.

Queda el clavell tan bonic,
Que ella en vol plantar l’esqueix,
Que recordi al pastor xic,
Per qui ja son cor glateix.

Conten els enamorats
Que en eixir la nova flor
Porta els pètals pentinats
Com si fos la del pastor.



ELS FOCS DE BLANES


És Festa major,
Blanes s’engalana,
Al cel sona un tro:
Els focs de Santa Anna.

Esclat de colors
Damunt la badia.
Del foc sorollós
La gent en gaudia.

Foc, fum i espetec
Que a l’aigua retruny
Prop d’ella m’hi assec
Del foc, un xic lluny.

El marc fabulós,
La nit, estelada,
Un mar de colors
L’arena besava.

Veig Sa Palomera
Darrera un fum blanc
S’encén la palmera
S’esfuma a l’instant.

Després tot seguit,
S’enfilen nous focs
Que enjoien la nit
I ens deixen badocs.

El ritme frenètic
apunta el final,
cerca un toc estètic
Que guanyi al rival.

Després s’ou un tro
I un altre n’hi va,
Pic, pic repicó:
Ja toca plegar!

La platja curulla
Es buida amb peresa...
... La gent es remulla
La gola amb cervesa.

ROSER CANÍ (Rosa canina)

Vull la rosa d’englantina
O la d’un roser caní
Ben guardada per l’espina
I desclosa a mig matí .

No hi ha rosa sense espina
Ni espina sense cap flor
i n’és la rosa canina
D’entre totes la millor.

A la vida hi trobo espines
Que m’arriben sense flor
són punyents, són viperines
Llur escorta és el dolor.

MARGALIDA (Cytinus hypocistis)

Davall de l’estepa humida
Apar que s’hi cali foc :
Ha nascut na margalida ,
Esclat de vermell i groc .

Surt cofoia en primavera
I en eixir ja s’engalana
Amb colors de la senyera
Perquè vol ser catalana.





FLOR DE NEU (Leontopodium alpinum)

Déu t’ha dat forma d’estrella
Perquè et vol ben a prop seu
Vestida amb llana d’ovella
Tintada de blanc de neu.

Si la llana és tot puresa
Pura i verge n’és la neu
Ets esclat, flor, de bellesa
La millor que hagi fet Déu.
 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com