DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VÍDEOS
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

COMENCEM L'ANY AMB UNA ALEGRIA
DIUMENGE 10 DE GENER DE 2021

Petjades a l'hort de la Carme
Clica la foto per ampliar-la
Em costa molt maleir, sempre cerco l’alegria, i menys encara tot un any.
En aquests més de divuit anys de vida d’aquest diari en vaig maleir un, el 2009. Quan va acabar, feia un mes i mig que se m’havia endut la Paula. El vaig acomiadar amb un: Maleït 2009!!!.
Ara, onze anys després acabem els 2020 encara confinats pel covid-19 que ens té a casa segrestats i allunyats de familiars i amistats. I més encara amb el temor de que el virus no ens clavi les seves urpes com malauradament ja ha fet en quantitats esgarrifoses.
Per tot això, deixeu-me-li dir: Maleït 202o!!!.
I ara vull encarar el 2021 amb alegria i optimisme i també aquest diari.
Feia força dies que els homes del temps ens anunciaven que venia la neu. La neu sempre és rebuda amb alegria perquè quan arriba cauen les volves amb aquella suavitat amorosa i ens embelleix el paisatge pintant-nos-el d’una blancor neta, immaculada que ens dona una gran alegria. Després ens mostra l’altra cara i ens costa de fer-la fora.
Jo volia, repeteixo, començar el primer diari de l’any amb cara bonica, Esperaré a que arribi la neu i, per fi, la neu ha arribat a La Canya. Tenia preparat el poema que vaig fer per celebrar la nevada del 26 de febrer del 2018. Deia així;

NEVA A LA CANYA

Una neu fina, fina
que guspireja
tot el terra emblanquina
i el bufoneja.

Veig les passes de l’home,
per tot arreu.
La neu que el terra entoma,
amaga el peu.

Tota La Canya blanca,
blanca de neu.
Vella de pota ranca
tot negre ho veu.

L’ocell sota la branca
fuig de la neu
estarrufat s’eixanca
que el fred és greu.

Ara, aquest dissabte ens hem llevat i hem trobat amb la capa blanca de la Mare Natura que cobria teulades, terrasses, carrers, places, camps i boscos.
Tot el dissabte vaig estar fent fotos, 135 en total, i aquest matí n’he fet 50.
Avui, quan m’he llevat, tot repassant les fotos, n’he trobat una de petjades damunt la neu que m’ha inspirat aquest petit i modest poema:

PETJADES DAMUNT LA NEU

Petjades damunt la neu
que ens indiquen un camí
no sabem pas qui les feu
no sabem ni quan ni qui.

Seran d’algun lladregot
que avui a punta de dia
s’ha ficat en el nostre hort
cercant nap o xirivia.

Si era un pobre mort de gana
no era pas gaire eixerit
puix si ve i ens ho demana...
jo els en dono i bon profit.

Bé, acabem, us desitjo un 2021 ple d’alegries, de salut i molts petons!!!

 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com