DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VÍDEOS
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

LA PAPALLONA REINA I LA BUDLEIA
DIVENDRES 18 DE SETEMBRE DE 2020

Papallona reina en una budleia de La Roca
Clica la foto per ampliar-la
Dimarts passat vam pujar amb la Carme fins a Vall-ter. Quan baixem ens quedarem a dinar a Setcases diguérem.
No ens hi vam parar, vam passar de llarg, anirem a dinar a La Roca, hi ha un restaurant.
Sempre m’havia cridat l’atenció aquest poble ran de la carretera que ens porta a Vall-ter. Situat a la dreta del Ter, es troba a la solana d'un gran penyal que cau a plom d'amunt el riu. Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. És una entitat de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter. Antigament tenia unes 25 famílies. El 2006 tenia 34 habitants. És una entitat de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter. El 2006 tenia 34 habitants. Hi visqué i hi és enterrat el pintor Joan Ponç i Bonet (Barcelona, 1928 – Sant Pau (Alps Marítims), 1984), membre del grup Dau al Set.
Quan vam ser a La Roca el restaurant estava tancat. Prop de l’aparcament hi havia una budleia dita també arbust de les papallones perquè té una flor d’olor a canyella que les atrau molt. És una planta invasora molt difícil d’erradicar. En hi vam arribar i hi vaig poder fotografiar la papallona reina (Papilio machaon). És molt bonica, tan bonica que no me n’he pogut estar de fer-li un petit poema:

PAPALLONA REINA

Negre i groc
que fan joc
groc i negre
sal i pebre.

Blau i roig,
ai quin goig!
Roig i blau
que a mi em plau.

Ets bonica
preciosa
una mica
capriciosa.

De flor en flor
vols libar
nèctar bo
per xalar.

A “trompades”
vas xuclant,
les volades
zumzejant..

Després de fer unes quantes fotos al poble vam seguir baixant. Anirem a dinar als restaurant “Can Repunxó” passat Sant Pau de Segúries... estava tancat... Anirem al restaurant “La Peça”, ja prop de La Canya, feien vacances... vam acabar al restaurant “La Deu” que mai no tanca. El dilluns, després d’anar al mercat d’Olot sempre hi anem i som dels primers, aquest dimarts vam ser dels últims.
Per avui prou. Sigueu feliços!
 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com