DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

MENTRE DURI LA MALEÏDA CORONAVIRUS
DILLUNS 30 DE MARÇ

El vell del Fluvià, des del pont de can Porxes a La Canya
Clica la foto per ampliar-la

Aquests dies de confinament veig com molta gent tracta de fer activitats i donar consells per mitigar l’avorriment i depressió que aquest confinament provoca a la gent.
Recordo una frase que vaig llegir, farà uns 65 anys més o menys, d’un escriptor francès, em sembla que era en Michel de Montaigne, que deia que qui té imaginació no s’avorreix mai.
Jo mato el temps una mica a la tele i una mica més a l’ordinador polint i classificant fotos o intentant escriure algun poema.
Com que no podem sortir a passejar, cada dia em poso el mòbil a la butxaca i camino a passa lleugera una mitja hora dibuixant “vuits” a la terrassa gran. Dibuixo “vuits” per no girar sempre en el mateix sentit i carregar cames i turmells d’un mateix cantó. Al mòbil hi tinc una aplicació que em diu els passos que faig, els quilòmetres recorreguts i les calories gastades, solo caminar uns dos quilometres. A més em dona punts i fins i tot algun dia em felicita.
Perquè ningú no pensi malament he dir que ajudo una miqueta a la Carme en les tasques domèstiques. Algunes vegades cuino (truita de albergínia, ceba i carbassó, fideus a la cassola, arròs...). Destapo ampolles quan la Carme no pot, i abasto les coses col·locades on la Carme no hi arriba.
Imitant a aquella gent de les quals us parlava al principi de l’article vaig a intentar fer un parell d’articles a la setmana i us menaré als escrits que tinc a la web i que crec que us poden interessar llegir-los.

Avui el poema : EL VELL DEL FLUVIÀ.

EL VELL DEL FLUVIÀ

Vell malcarat
que viu al riu.
Vell empedrat
que mai no riu

Tu no vols ser-hi
al riu clavat,
per l’encanteri
d’algun mal fat.

Vas venir a raure
en aquest lloc
perquè hi vas caure?
per ser badoc?

No veus que et mulles?
que estàs ben xop!
Agafa fulles...
fes-te un xarop.

I si tens pena
pel refredat,
a pit i esquena
sagí salat.

Sagí ensucrat
i ben calent
i el constipat
marxa rabent.

Gest avorrit
puix no et pots moure.
Sents el rupit
que canta a lloure.

Veus passar anguiles,
llises i barbs
i parar enfiles
bergants alarbs.

A la ribera
merles i tords
tu vols cacera
de canons torts.

Qui te’n traurà
d’aquest dissort?
Potser el Fluvià
I un xàfec fort.


Aquest poema es complementa amb el conte del mateix títol. El trobareu anant a l’apartat “PROSA”, aquí agafeu “CONTES” i per ordre alfabètic : “EL VELL DEL FLUVIÀ”.

Esperem que el confinament ens sigui lleu i curt i que no ens trobi el coronavirus. Salut!

 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com