El dilluns solem anar al mercat d’Olot. Comprem al Firal fruita i verdura per a la setmana i després la Carme fa un vol pel Firalet tafanejant i comprant a parades mentre jo, assegut a l’ombra, prenc un bitter Kas en el bar. Després anem a dinar al Restaurant La Deu on la Carme hi té família, la seva germana, ja jubilada i la Montse és la seva neboda.
- Hola tieta Carme. Quants sou avui?
- Dos. (Si hi anem sols)
- Tres. (Quan ve la seva filla, la Marta)
Abans d’arribar al restaurant ens paràvem una estona per posar blat de moro a la pedra plana dels aiguamoixos i jo feia fotos als ocells des de dins el cotxe mentre la Carme se n’anava a passejar una miqueta. Malauradament la pandèmia dels ocells ha fet que el seu nombre minvés extraordinàriament i ja no se n’hi veuen pels rodals de la pedra ni se senten els seus refilets al bosc.
Ara anem a passejar tots dos abans d’anar a dinar.
Jo soc de costums fixes, la Cristina en prou feines m’ha de preguntar quins plats vull: a l’estiu, gaspatxo, ara crema de carbassa, després bistec a la planxa amb verdures. El bistec entre poc fet i al punt. De postres, peres al vi quan n’hi ha, gelat a l’estiu i ara flam de cafè amb flocs de nata.
Aquestes últimes postres són les culpables del diari d’avui. Jo me les menjo agafant amb la cullereta des de dalt cap a baix per barrejar nata i flam. L’altre dia quan ja finia les postres va quedar una imatge que hom podia imaginar una figura humana amb cap blanc de nata i cos fosc del flam de cafè.
La Marta li va fer una foto amb el telèfon mòbil i me la va passar.
Uns petits retocs amb el photoshop i n’ha sortit el follet conserge.
Li he fet un poema:

FOLLET CONSERGE

Dedins el flam de cafè
coronat de flocs de nata
m’ha sortit un no sé què
abillat amb fosca bata.

- Ets el follet de les postres
que aquí estaves amagat?
Per la cara que ara mostres
diria que ho he encertat.

Tot i que ell es camuflava,
Trobar - lo no ha costat gaire:
m’he menjat el que sobrava
n’ha sortit el botzinaire.

- Jo soc el follet conserge
que tremola com un flam,
puix tinc cap de nata verge
i a tu et veig amb molta fam.

Golafre me l’he cruspit
puix la panxa sempre frisa.
Un cop el menú finit
cap a casa, tripa llisa.

Fins a la propera!