El passat 16 de juny ens va visitar un gratapalles menut. Ho va fer sense voler. Potser era el seu primer vol, Va trobar una paret massa alta, no sabia girar i es va fotre de morros (millor dit “de bec”) contra la paret. Va caure ran de la porta que dona a la terrassa. Allà s’hi va quedar, arraulit i espantat.
De bon matí el vaig trobar, l’ull mig tancat em mirava encuriosit, immòbil, segurament la seva mare encara no li havia pogut explicar com eren de perillosos els homes i que n’havia de fugir quan els tingués a prop. Innocent, no es movia. Jo vaig córrer a cercar la càmera i la pala blava de recollir escombraries. Vaig començar a fer-li fotos, de primer tal com estava a la terrassa, després li vaig posar la pala al davant i el vaig empènyer pel darrere. Hi va pujar, vaig posar la pala damunt la taula de la terrassa i així no m’havia d’ajupir per fotografiar-lo ben de prop. Era molt bonic, tenia un bec molt poderós. No el coneixia. Serà un verdum? Un durbec? Un pinsà borroner?...
Vam haver de sortir amb la Carme una horeta i quan vam tornar ja no hi era. A casa no tenim gats i a la terrassa no hi poden pujar. Se n’havia anat, potser el va venir a buscar sa mare.
Mirant els meus llibres d’ocells amb qui més s’assemblava era amb el gratapalles, però, aquell ocellic tenia uns tons vermellosos que el gratapalles no tenia. No tenint-ho prou clar ho vaig consultar a l’Agrupació Naturista de la Garrotxa. Em va contestar en Joan Montserrat i em va dir que era un gratapalles. Gràcies Joan.

EL GRATAPALLES

El gratapalles o sit golanegra (Emberiza cirlus) és un ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16 cm.
Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany. Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional.
Als Països Catalans és una espècie sedentària i cerca camps llaurats, boscos clars i jardins amb matolls i arbusts. La femella fa un voluminós niu, una mica mal fet, d'herba i arrels i amb una base de molsa, sempre a prop del sòl. Al maig-agost hi diposita tres o quatre ous que cova durant 12 dies, després, amb l'ajut del mascle, alimenta la covada al llarg d'11-13 dies més. Fan dues postes.
Li he fet un petit poema:

GRATAPALLES (Emberiza cirlus)


Gratapalles arrupit
que has vingut a casa meva
tens posat com d’avorrit
amb la joia que no es lleva.

Manyagoi, sense cap força
ran la porta petitona
poderós bec que se’t torça,
mirar de tan se me’n dona.

Decandit, potser dejú,
de segur, un poc espantat.
Fem l’escàpol oportú...
quan tornem, te n’has anat.

Tinc la foto que et recorda
un dia de bon matí:
jo et cantava el “sursum corda”
tu, poruc, vinga patir!

Perdona, no et coneixia
en Joan m’ha dat l’ajut.
M’ha donat grossa alegria
quan el teu nom he sabut.

Gratapalles, gratapalles,
grates palles del paller.
Para taula amb estovalles
que jo blat t’hi posaré.

Fins a la propera, prepareu el banyador que ja arriba la calor.