uesta web ja té 18 anys, aquest mal anomenat “diari” és el 1169. Va començar l’any 2002. Llavors hi posava un escrit cada dia i em desvivia per la web. M’animava llegir el llibre de visites i veure els comentaris que hi posaven el qui em seguien.
Més endavant van arribar els “spams” que m’hi arribaven en gran quantitat cada dia. Vam haver de tancar l’entrada i tot i que deixava un camí de comunicació a través de l’apartat “contactar”, ningú no el feia servir. A voltes em donava la impressió que parlava sol. Aquests últims dies he vist que no. Dues persones s’han posat en contacte amb mi per mitjà del “contactar”. Una per fer-me una consulta sobre una planta que vaig trobar als estanys de Sils i l’altre per fer-me un elogi encès a la meva web i a la meva persona. M’ha fet pujar l’autoestima i l’he posat al llibre de visites. Jo sí que hi puc entrar. Vaig obrir l’entrada, hi vaig posar el comentari i la vaig tornar a tancar.
Si voleu la podreu trobar al llibre de visites. Gràcies Jordi per fer-me sentir que no parlo sol.
Canviem de tema, últimament faig moltes fotos a les molses i els líquens que trobem a peu de camí quan fem les caminades amb la Carme.
Els he dedicat aquest humil poema:

VERDA MOLSA

Verda molsa, liquen blanc
que us trobem a mig camí
unes pedres fan de banc
la molsa ens fa de coixí.

La Carme em fa companyia
en la nostra caminada,
tots dos junts anem fent via,
a mig camí fem parada.

La càmera al coll penjada,
la mirada inquisidora
cercant el que a mi m’agrada,
he trobat molsa que plora.

I allà on hi toca el sol
foragita la rosada,
nostres peus damunt el sol
i els culs tous, jo i l’estimada.

Fins a la propera!