DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

L’ORENETA VULGAR
DIVENDRES 20 D’ABRIL DE 2018

Oreneta vulgar
Clica la foto per ampliar-la
L’oreneta vulgar, Hirundo rustica, és molt estimada per tothom, quasi se li té veneració. Hi ha ocells que cauen en gràcia i altres que no.
L’oreneta està de sort. Ella busca la companyia de la gent i la gent se l’estima.
Diu que diuen que quan el Crist estava a la creu, les orenetes anaven a treure-li les espines de la corona i que és per això que tenen la gola rogenca.
La meva mare les venerava. Les orenetes, de sempre, havien fet nius al porxo de casa nostra.
Quan vam plegar la pagesia i vam fer reformes a la casa, les orenetes no haurien pogut entrar perquè se’ls havia posat una grossa porta de persiana.
La meva mare es preocupava de que no quedés mai tancada del tot i les orenetes hi entraven volant ran de terra.
Recordo que una vegada quan la niada estava preparada ja per deixar el niu totes les petites sortien a volar. Els seus pares les guiaven i es posaven als fils elèctrics que passaven prop de la finestra de la nostra habitació.
Totes les petites orenetes sortien del niu i feien les primeres volades. Totes menys una que romania al niu i xisclava desesperadament.
S’havia enganxat una pota en algun fil del niu i per més que esvoletegava no es podia deslligar.
Quan vaig adonar-me’n, vaig agafar una escala i vaig poder arribar al niu. Tenia la pota penjant, només se li aguantava per un nervi. El fil i els seus espeternecs li havien segat la cama. No tenia solució, vaig haver de trencar amb les ungles la mica de pell i nervi que la mantenien presonera en el seu niu.
Així que es va veure alliberada va sortir volant.
La vaig seguir amb la mirada, un grup d’orenetes, la mare i les seves germanes suposo, es van posar a volar al seu costat. La van acompanyar fins uns fils elèctric prop de casa i s’hi van parar. Ella també. Amb una sola pota s’hi podia aguantar.
Les orenetes no es paren quasi mai a terra. Passen el dia volant. Poden passar sense una cama. Estava salvada!”

ORENETA

Volant no fas tanta via
Com el negre falziot
Ni a vols xiscles amb follia
Empaitant l’insecte ignot.

Persegueixes el mosquit
Amb un vol molt més serè
I no el dónes per finit
Fins que no en tens el pap ple.

I quin tràfec sota el ràfec
Quan amb fang fas el teu niu
A sopluig de qualque xàfec
Qualque xàfec de l’estiu.

Em reca el teu comiat,
Oronella afilerada.
El teu peu electritzat
L’ala frisant la tornada.

Fins demà.

 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com