DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

FLORS DEL TEMPS: L’ALMESQUÍ
DILLUNS 19 FEBRER DE 2018

almesquí al Coll de Bas, ahir.
Clica la foto per ampliar-la
Ahir, diumenge, vam anar amb la Carme a Coll de Bas a veure si havien sortit els almesquins. No n’hi havia gaires, només els més primerencs. Els vaig fotografiar pel diari d’avui. L’almesquí pertany a la família dels narcisos. Els narcisos tenen una llegenda mitològica grega molt bonica:
Narcís era un jove molt bonic. Era tan bonic, tan bonic que ell mateix s’hi trobava de bonic.
Passava llargues estones davant el mirall. Dic malament, no davant, sinó damunt el mirall. No n’hi havia en aquell temps de miralls de vidre, penjats a les parets.
Narcís s’emmirallava en una bassa d’aigua clara i tranquil•la. Allà el seu rostre joliu s’hi reflectia i relluïa realçat per un cel blau que li feia de fons.
Embadalit com estava contemplant la seva imatge no se n’adonava que amb el seu afany de veure’s millor cada cop es penjava més del marge de la bassa. Sigui per això, sigui perquè li va venir cap-rodo, el fet és que va caure a la bassa i s’hi va negar, s’hi va morir.
D’aquest gentil jove, diu la llegenda que n’han sortit el narcisos. La flor més bonica i perfumada que hom pot imaginar.
En les meves habituals caminades n’he trobat dues varietats. La nadala, ( narcissus tazetta ) i l'almesquí (narcissus assoanus ).
De la primera, la nadala, en vaig veure dues mates a l’estany de Sils.
L’altre narcís, l'almesquí, el vaig trobar al bosc d’en Figueres. En una clariana del bosc se’m van aparèixer una munió de petits narcisos grocs que jo mai no havia vist.
Em vaig ajeure damunt l’herba per apropar-m’hi més i poder fer millor les fotos.
Tenia els narcisos ran de nas, el seu perfum m’embadalia, la seva bellesa em captivava.
Cada any quan n’és el temps hi torno. Cada any tornen a florir i no puc deixar de fer-los fotos i més fotos.
Fora de temps en aquest indret només s’hi veu herbes gens vistoses i pedres plenes de líquens.
Li agraden els terrenys roquellosos i de terra prima.
Tot això ho vaig escriure fa més de quinze anys, després he descobert altres narcisos que he anat posant al llistat de flora: el narcís elegant, al jardí botànic de Sóller, la grandalla, al Montseny, el narcís de muntanya a Andorra.

ALMESQUÍ

Has baixat de la muntanya
Per gaudir de mos turons.
Perquè no et sentis estranya
He de fer-te mil petons.

Ixes on la pedra és soma,
I el que vols és terra prima,
El turó més que la coma
Per això mon cor t’estima.

Petitona i amagada
Dalt d’una tija tot fina
Veig com fimbra perfumada
Una flor quasi divina.

Fins demà!


 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com