DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

PIT-ROIG PETIT
DIVENDRES 6 DE DESEMBRE DE 2019

Pobret
Clica la foto per ampliar-la
Era un dia del mes d’agost de l’any passat. Havíem anat a posar menjar per als ocells a la pedra plana que hi ha ran del bosc a l’aparcament de la Moixina i estàvem fotografiant des de dins del cotxe els ocells que hi venien a menjar.
Tot d’una hi va venir un pit-roig petit, mig esplomissat ajocat damunt una soca vella, el bec obert i mirada llastimosa. Es veia clar que s’havia esbatussat i no n’havia sortit gaire ben parat. Jo li parlava i ell em mirava com espantat i demanant clemència. No tenia ni esma per fugir. Tot i l’estat lamentable en que es trobava anava picotejant el blat de moro picat que li havíem posat. Cada dia que hi anàvem el trobàvem damunt la pedra menjant com un desesperat. Cada cop amb més energia i menys estarrufat. Encara se’n sortirà pensava jo en veure’l millorar dia a dia.
Efectivament, en quinze dies ja havia crescut fins arribar a la grandària normal, el plomatge allisat i difícil ja d’identificar-lo entre els altres pit-roigs que venien.
Tant va millorar que ja no tenia por dels altres i fins i tot s’atrevia a foragitar-los quan venien a menjar a la “seva pedra”. S’havia convertit en un vertader pit-roig agressiu i defensor del seu territori.
Avui, una mica més d’un any després, ja no sé si encara ve o no quan un pit-roig acut a la pedra no sé si serà ell o ja n’és un altre.
Aquesta nit m’he desvetllat i m`ha vingut a la memòria aquell pit roig que se m’havia presentat tant desvalgut.
En la foscor i el silenci de la nit, seria cap a les dues, he començar a rumiar, ben acotxat al llit, i he intentat de fer-li un poema. En un instant m’ha sortit la primera estrofa, m’ha agradat i per por d’oblidar-la m’he llevat i m’he assegut davant de l’ordinador. El tinc al peu del llit.
He escrit la primera estrofa i tot seguit me n’han anat sortint tres estrofes més. M’he entornat al llit i m’he llevat un xic més tard que de costum.
Ara, a mig matí, us escric aquest diari en honor d’aquell pit-roig.
El poema diu així:

PIT-ROIG PETIT

Pit-roig petit, petitó
que a la pedra has arribat
bec obert, sense habilior
i el plomatge estarrufat.

Menja, menja blat de moro
blat de moro ben picat
i aquest fet, jo te’l valoro:
si no menges, l’has dinyat.

L’he vist créixer mica a mica
l’he vist créixer de valent
ja no es queixa ni somica
ja treu pit i es fa violent.

Defensant la seva menja
picoteja a qui s’hi acosta
no reposa ni el diumenge
puix que no és pas de la crosta.


Bon Nadal, que ja s’apropa!

 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com