Prenem un Nestea i reposarem uns quinze dies, després Sant Tornem-hi.
A mi m’agrada força el cafè, però, quasi no en prenc mai. Quinze o vint a l’any, no pas mes. La cosa ve de lluny. Quan vaig començar a exercir de mestre vaig pensar que el cafè, un excitant, no m’aniria bé per tenir els nervis ben asserenats. A classe cal estar tranquil sempre i no deixar-se portar mai pels nervis. Un mestre tranquil encomana la seva calma als alumnes i sol tenir la classe assossegada. Un mestre nerviós s’excita i excita els alumnes i la classe esdevé un guirigall.
Ara quan prenc cafè, com que no hi estic acostumat, em desvetlla a la nit, fins i tot encara que me l’hagi pres al migdia.
El te amb llimona també m’agrada i voldria fer-lo servir com a substitut de la cervesa, que porta gas i em fa posar panxa. Vaig començar a prendre “Nestea” (diuen que es pronuncia “nestí”), però, ai! també porta excitant, és canviar la cafeïna per teïna, i el resultat és el mateix: desvetllament a la nit. Són nit de teïna les nits de “Nestea”, (pronunciem “nestí” i així la rima sonarà bé.

NITS DE NESTEA

Són nits de Nestea
sense aclucar l’ull,
puix no puc dormir
no puc i no vull.

I penso llavors,
tristoi d’enyorança,
en nostres amors,
que omplien l'estança.

Sac de mal profit,
el te m’és també,
em llevo cruixit,
mai més no en beuré.

O serà que sí,
si sol passo el dia
en nits de Nestea
tu em fas companyia.

Fins un altre dia!