Aquesta pàgina web és
un intent de conjuminar quatre de les meves aficions:
La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos
una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan
més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo
que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si
m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que
s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina
web.
Gràcies per la vostra visita.
DIARI D'UN AMIC
DE LA NATURA:
EL TESTAMENT D’AMÈLIA DIMECRES 17 DE MAIG DE 2023
Amèlia
Clica la foto per ampliar-la
Avui m´he despertat aviat, eren les sis, ja clarejava, però, no volia llevar-me, i tot mandrejant, m’ha vingut a la ment “el testament d’Amèlia” i m’ha recordat l’orella la seva melodia. Quan m’he llevat, he esmorzat un tros de pastís de formatge que em va portar ahir la Carme i que havia fet la Mònica la seva filla. Deixeu-me agrair públicament a la Mònica que m’arreglés el rellotge que ja no mesurava el temps, havia perdut les busques. Mesurava els batecs del cor, la pressió de la sang, els passos que caminava, l’oxigen que entrava al cos, tot ho mesurava... tot menys el temps. Les busques s’avien amagat. Després d’esmorzar he vingut a l’ordinador i m’he posat a fer el diari. Buscant el “Testament d’Amèlia” he anat a parar a la web, meravellosa, d’ ”Alanna” i he pogut escoltar aquí la cançó, cantada per l’artista i copiar la lletra:
𝐴𝑖, 𝑞𝑢𝑒 𝑒𝑙 𝑚𝑒𝑢 𝑐𝑜𝑟 𝑠𝑒'𝑚 𝑛𝑢𝑎
۩ ۩ ۩ ۩ ۩ ۩ ۩ ۩ ۩ ۩ ۩ ۩
L' Amelia està malalta La filla del bon rei Set metges la visiten No saben quin mal té
Comptes la van a veure Dames i cavallers També hi puja sa mare En companyia d'ells
Filla, la meva filla De quin mal us queixeu El mal que jo tinc mare Bé prou que me'l sabeu
Confesseu-vos, ma filla Després combregareu Quin sigueu combregada El testament fareu
Ai, que el meu cor se'm nua Com un pom de clavells Ai, que el meu cor se'm nua Com un pom de clavells
Tres castells deixo a en Carles Don Carles, germà meu Tres més a ma germana L'hora que la caseu
El darrer el deixo als pobres Als pobres I als romeus La creu i les manilles A la mare de Déu
Ai, que el meu cor se'm nua Com un pom de clavells Ai, que el meu cor se'm nua Com un pom de clavells
I quan ja sigui morta Jo vull que m'enterreu Davant Santa María Amb la pluja I la neu
Ai, que el meu cor se'm nua Com un pom de clavells
Filla, la meva filla No res em deixareu Us deixaré, ma mare Més del que mereixeu
Metzines me n'heu dades Que cremen el cor meu Que per tenir el meu home Mare, matat m'haveu
Ai, que el meu cor se'm nua Com un pom de clavells Ai, que el meu cor se'm nua Com un pom de clavells
Clica la foto per ampliar-la
Versió imprimible