DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

ALLAU DE TONS TORRATS
DIUMENGE 11 DE NOVEMBRE DE 2018

Cartell anunciador del recital d'avui.
Clica la foto per ampliar-la
Aquest diumenge els Amics de les Lletres Garrotxines fem el tradicional recital de tardor al Casal Marià d’Olot. Serà a les sis de la tarda i l’entrada serà lliure, hi quedeu convidats.
El titulem “ALLAU DE TONS TORRATS” i jo he adaptat una estrofa que tenia feta a una foto del parc Sant Salvador de Santa Coloma de Farners i n’he fet un poema molt més llarg. L’estrofa deia així:

L’arbre sense cap fulla,
el banc ple de buidor,
la freda boira mulla
l’enyor i la tristor.

D’aquesta petita estrofa que ja vaig posar en el meu primer llibre “NATURA M’ATURA” i que es titulava TARDOR l’he anat engrandint i n’ha sortit el següent poema que ara titulo: ALLAU DE TONS TORRATS.
Diu així:

ALLAU DE TONS TORRATS

Allau de tons torrats
al parc Sant Salvador,
mos ulls ploren cansats
enyoren la verdor.

Els plàtans sense fulla,
el banc ple de buidor,
la freda boira mulla
l’enyor i la tristor.

Xaruc passeja l’avi
sota del platanar,
el cap el té d’un savi,
cansós el caminar.

Sota el verd de la fulla
el banc dóna descans,
gota de venterulla,
l’avi acarona els cans.

Dos cans sense cansera
li fan sempre costat,
tan si hi ha polseguera,
com si el camí és gebrat.

Dos cans de casa seva
que mai no el deixaran,
tan si plou com si neva,
saben que l’avi és gran.

El fred d’hivern s’atansa,
llarga és la fosca nit,
el cor del vell que es cansa:
un foc que s’ha exhaurit.

Els plàtans sense fulla,
dos cans, banc i buidor,
la freda boira mulla
l’enyor i la tristor.

Allau de tons torrats
parc de San Salvador,
mos ulls ploren cansats,
enyoren la verdor.

Fins a la propera!

 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com