DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

NO ESTIC SOL I LA VERDA MOLSA
DIMARTS 11 DE FEBRER DE 2020

Verda molsa
Clica la foto per ampliar-la
uesta web ja té 18 anys, aquest mal anomenat “diari” és el 1169. Va començar l’any 2002. Llavors hi posava un escrit cada dia i em desvivia per la web. M’animava llegir el llibre de visites i veure els comentaris que hi posaven el qui em seguien.
Més endavant van arribar els “spams” que m’hi arribaven en gran quantitat cada dia. Vam haver de tancar l’entrada i tot i que deixava un camí de comunicació a través de l’apartat “contactar”, ningú no el feia servir. A voltes em donava la impressió que parlava sol. Aquests últims dies he vist que no. Dues persones s’han posat en contacte amb mi per mitjà del “contactar”. Una per fer-me una consulta sobre una planta que vaig trobar als estanys de Sils i l’altre per fer-me un elogi encès a la meva web i a la meva persona. M’ha fet pujar l’autoestima i l’he posat al llibre de visites. Jo sí que hi puc entrar. Vaig obrir l’entrada, hi vaig posar el comentari i la vaig tornar a tancar.
Si voleu la podreu trobar al llibre de visites. Gràcies Jordi per fer-me sentir que no parlo sol.
Canviem de tema, últimament faig moltes fotos a les molses i els líquens que trobem a peu de camí quan fem les caminades amb la Carme.
Els he dedicat aquest humil poema:

VERDA MOLSA

Verda molsa, liquen blanc
que us trobem a mig camí
unes pedres fan de banc
la molsa ens fa de coixí.

La Carme em fa companyia
en la nostra caminada,
tots dos junts anem fent via,
a mig camí fem parada.

La càmera al coll penjada,
la mirada inquisidora
cercant el que a mi m’agrada,
he trobat molsa que plora.

I allà on hi toca el sol
foragita la rosada,
nostres peus damunt el sol
i els culs tous, jo i l’estimada.

Fins a la propera!



 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com