Des de fa quatre anys que la Carme ha d’anar, cada quinze dies, a l’Hospital Trueta a fer-se sessions de quimioteràpia.
A l’última sessió, ara farà un mes, va tenir un xoc aL·lèrgic que l’ha retingut a l’hospital durant tres setmanes. El xoc li va afectar fetge i ronyons que van deixar de funcionar. Sortosament el fetge va recuperar-se en dos dies. Els ronyons van tardar mes. Va caldre varies sessions de diàlisi, una transfusió de sang i un munt de medicaments.
El dilluns passat ja vam poder tornar a casa, això sí, prenent encara força medicaments.
AgraÏm les atencions rebudes de l’hospital tant dels metges com de les infermeres i personal de serveis. Al mateix temps volem agrair també les mostres de suport i de fer-nos costat de molts amics i parents. Moltes gràcies.
Mentre feia companyia a la Carme, sovint veia una espècie d’orenetes que no coneixia i que es paraven a l’ampit de les finestres. No hi ha pas gaires classes d’orenetes, no m’ha estat difícil identificar-les. Són orenetes de ribera, (Riparia riparia).
Tot fent companyia a la Carme vaig anar confegint versos, n’ha quedat aquest humil poema:

ORENETES DE RIBERA

Orenetes de ribera
que voleu arran de riu
quan us pica la casera
en sos marges feu el niu.

Feu el niu fent un forat
tot seguit l’arranjareu,
i un cop sigui entapissat
els vostres ous covareu.

Cerqueu mosquits ran de riu
volant amb la boca oberta
de viu en viu us cruspiu
el mosquit que no està alerta.

Oreneta de ribera
sota l’ala, sota l’ala,
oreneta de ribera
sota l’ala tens gratera.

Si quan voles tens picor
bé prou que et voldràs gratar
per cercar una solució
cap al Trueta vols anar.

Tens l’ampit de les finestres
per poder-t’hi assolellar
tens també si són prou destres
bec i urpes per gratar.

I si el quid dels vostres mals
és que teniu mals d’amors
els ampits dels finestrals
seran bons festejadors.

Fins a la propera.