DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

JA TENIM QUAN EL CEL SERÀ SERÈ
DIMECRES 29 DE MARÇ DE 2017

Portada del llibre
Clica la foto per ampliar-la

Diumenge a les 12 del migdia el presentem a can Trincheria (rodolí no buscat). Hi quedeu convidats.
Ha quedat bonic, la Impremta Pagès el va tenir enllestit en la data pactada. Dilluns passat el vaig anar a buscar.
A veure si ara s’acaba anar tan de bòlit i aquest diari podrà sortir, com abans, un cop per setmana.
Us poso un parell de poemes del llibre:

BRAMS DE RUC
(monosil•làbics)

No hi vaig pas pus al bosc del tell
doncs no hi ha llum i el cel és fosc
i un vent molt fred que em cou la pell
em fa un xic toix i un pic més llosc.

Vaig coix i moix amb el meu ruc
pel mig del rec tot ple de rocs,
vaig trist i llas del llast que duc.
El ruc, cap cot, ve guit com pocs.

A ran del buc, a prop del vall,
bec del vi sec que duc al sac.
Un mos de pa, un poc de tall
i cloc el tec al peu del bac.

Si no tinc fam, ja faig més goig,
me’n ric del ric que viu del furt,
li faig un rot com si fos boig,
un rot de fart que prest em surt.

El bosc no vull, ni vull el fred,
en un cluc d’ulls me’n vaig ben lluny.
Vull vent del nord amb un rumb dret,
vull un braç fort i un cop de puny.

ENJOVATS

Falses promeses que amaguen mentides.
Silenci gasiu que res no assoleix.
Mantes que puden i tapen ferides
mentre, crostada, la nafra es podreix.

Falòrnies i enganys que embullen la ment.
Estafes i fraus que van de bracet.
Polítics truans que xollen la gent
i ho fan sense risc de perdre el xumet.

Un poble enjovat que calla i s’encalla.
Un poble petit, un míser bitxac
a qui l’opressor s’hi afua amb navalla

i eixala mesell l’ocell que és manyac.
Desperta’t moixó!... fuig de la tenalla!
vola lliure amunt!... surt de l’atzucac!

Per avui prou, que faig tard. Sigueu feliços!



 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com