Aquests dies de confinament veig com molta gent tracta de fer activitats i donar consells per mitigar l’avorriment i depressió que aquest confinament provoca a la gent.
Recordo una frase que vaig llegir, farà uns 65 anys més o menys, d’un escriptor francès, em sembla que era en Michel de Montaigne, que deia que qui té imaginació no s’avorreix mai.
Jo mato el temps una mica a la tele i una mica més a l’ordinador polint i classificant fotos o intentant escriure algun poema.
Com que no podem sortir a passejar, cada dia em poso el mòbil a la butxaca i camino a passa lleugera una mitja hora dibuixant “vuits” a la terrassa gran. Dibuixo “vuits” per no girar sempre en el mateix sentit i carregar cames i turmells d’un mateix cantó. Al mòbil hi tinc una aplicació que em diu els passos que faig, els quilòmetres recorreguts i les calories gastades, solo caminar uns dos quilometres. A més em dona punts i fins i tot algun dia em felicita.
Perquè ningú no pensi malament he dir que ajudo una miqueta a la Carme en les tasques domèstiques. Algunes vegades cuino (truita de albergínia, ceba i carbassó, fideus a la cassola, arròs...). Destapo ampolles quan la Carme no pot, i abasto les coses col·locades on la Carme no hi arriba.
Imitant a aquella gent de les quals us parlava al principi de l’article vaig a intentar fer un parell d’articles a la setmana i us menaré als escrits que tinc a la web i que crec que us poden interessar llegir-los.

Avui el poema : EL VELL DEL FLUVIÀ.

EL VELL DEL FLUVIÀ

Vell malcarat
que viu al riu.
Vell empedrat
que mai no riu

Tu no vols ser-hi
al riu clavat,
per l’encanteri
d’algun mal fat.

Vas venir a raure
en aquest lloc
perquè hi vas caure?
per ser badoc?

No veus que et mulles?
que estàs ben xop!
Agafa fulles...
fes-te un xarop.

I si tens pena
pel refredat,
a pit i esquena
sagí salat.

Sagí ensucrat
i ben calent
i el constipat
marxa rabent.

Gest avorrit
puix no et pots moure.
Sents el rupit
que canta a lloure.

Veus passar anguiles,
llises i barbs
i parar enfiles
bergants alarbs.

A la ribera
merles i tords
tu vols cacera
de canons torts.

Qui te’n traurà
d’aquest dissort?
Potser el Fluvià
I un xàfec fort.


Aquest poema es complementa amb el conte del mateix títol. El trobareu anant a l’apartat “PROSA”, aquí agafeu “CONTES” i per ordre alfabètic : “EL VELL DEL FLUVIÀ”.

Esperem que el confinament ens sigui lleu i curt i que no ens trobi el coronavirus. Salut!