DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VIDEO NATURA
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

LLUMS I OMBRES DEL PASSAT
DIMARTS 14 DE FEBRER DE 2017

El públic va emplenar la sala
Clica la foto per ampliar-la
Aquest és el títol del recital que el company Joan Mercader, dels Amics de les Lletres Garrotxines va celebrar diumenge passat a la sala d’actes de l’Esplai de la Caixa a Olot. L’Agrupació hi va col•laborar i jo vaig fer-ne la presentació. Us la poso:


PRESENTACIÓ:

“Bona tarda. Les males notícies se solen donar a poc a poc, amb delicadesa, no fos cas que a la persona afectada li agafés un cobriment de cor.
La societat ens comença a insinuar que ens fem grans enviant-nos alguns senyals, de mica en mica a poc a poc.
Jo recordo aquest primer senyal: va ser aquell dia en que un jove es va aixecar del seu seient de l’autobús i me’l va cedir. Li vaig donar les gràcies, encara que en el fons estava un xic emprenyat. Altres senyals que van apareixent són: la jubilació, les xacres que ens van crucificant, la capça de les píndoles, el banc del “si no fos”:

Cap el banc del “si no fós”
xino, xano, anar-hi anant
tot el que era vigorós
ara ja és pengim penjam.

però, els senyal més evident de que ens fem grans és quan anem a buscar aquella capça atrotinada del racó de l’armari on hi guardem les fotografies antigues i comencem a mirar enrere més que no endavant i comencem a viure i a gaudir dels records perquè el present és prou fotut i el futur el veiem cada cop més curt i més magre.
Avui aquí a l’Esplai l’insigne poeta Joan Mercader, honor de les lletres garrotxines, ha anat a cercar la seva vella capça on hi guarda les fotos, les poesies i els records de la seva infància i joventut. Ens farà un recorregut poètic que començarà el 1946 i acabarà cap a finals de la dècada dels seixanta. La primera poesia és de quan tenia 14 anys. És una poesia amorosa. En Joan era molt enamoradís, voluble i llançat. En aquesta etapa de creixement i consolidació de la personalitat, canviava de xicota com les serps canvien de pell quan la pell se’ls fa petita. Més endavant, en plena joventut ens dibuixarà amb destres pinzellades la crua realitat d’aquells temps de dictadura franquista. Poesia, potser poc coneguda, però, on hi afloren ja els trets de qualitat i d’identitat que en el transcurs dels anys li donaran aquest prestigi i reconeixement que ha adquirit i que queda palès amb els nombrosos premis que ha obtingut en els concursos literaris més prestigiosos del país.
Per a la Associació dels Amics de les Lletres Garrotxines és un honor i un luxe poder-lo tenir entre nosaltres, l’admirem, l’estimem i li estem agraïts. Som coneixedors i admiradors de la seva poesia actual. Poesia de plenitud i maduresa.
Avui reculem pel túnel del temps i ens disposem a conèixer la seva poesia juvenil. Des dels seus inicis ja ens mostra els trets de bon observador, de fina sensibilitat i de sàtira punyent. Poesia valenta, atrevida i compromesa que li havia causat més d’un problema amb la censura d’aquells temps. Poesia sovint esquitxada de frescos i divertits tocs d’ironia que la fan més plaent i agradosa. Com si volgués seguir el consell que donava aquell vell capellà al seu vicari quan li deia que no s’és bon predicador si no s’és capaç en el sermó, de fer riure o somriure cada cinc minuts als feligresos.
Jo també seguiré un altre consell d’aquell mateix capellà quan li deia al vicari: Fes el sermó curt. El sermons curts mouen els cors, els sermons llargs mouen els culs.
Acabo doncs tot seguit amb una anècdota : Fa ben poc que m’he assabentat que en Joan i jo vam coincidir, fa més de cinquanta anys, al Casino Menestral de Figueres, jo com a espectador i ell com a organitzador d’un concert semiclandestí d’un quasi desconegut Raimon que llavors començava a despuntar: No, diguem no, nosaltres no som d’eixet món... (això ho vaig dir cantant “a cappella”) Nosaltres entrem ara en eixet món de la mà d’en Joan Mercader, dels rapsodes Margarida Arau, Montse Mundet, Santi Jou i Joan Llagostera, amb l’acompanyament musical de les Veus de la Garrotxa i les imatges projectades escollides per en Josep Maria Julià.
Comencem!”.
La vetllada fou un èxit de públic i d’un nivell artístic excel•lent. Avui us en poso un tast només, per no fer-ho massa llarg, amb dos poemes d’en Joan Mercader actual que es van recitar en la vetllada.

CANT A LA GARROTXA

No sé si un altre t’estima
amb la mateixa puixança,
terra de rocs enfebrats
i de flors embolcallada.

Cançó d’aigües transparents
sobre gespes oblidades.
camins de pols a l’estiu
o fang de tardor mullada.
Vaig aprendre d’un en un,
el nom de tots els teus arbres.

Em voldria banyar els ulls
amb la llum dels teus paratges
i omplir-me les mans del vent
que et neix a les serralades.
Porto aflamada la sang
pel foc de les teves laves
i em batega a dintre el pit
la força de la muntanya.
1968

ALTA GARROTXA

Enfila’t caminant,
pels corriols on es perden les ànimes,
on s’escolta la paraula del vent,
on les pedres són crit i pregària.
Enfila’t caminant!,
sempre a l’atzar
amb les primeres llums,
amb el perfum del boix a la butxaca.
El crit del verd i el foc de l’engorjat
resseguint-te la pell, el sol als llavis.
El cingle, impassible, et dirà.
Atura’t!
deixa per penyora els ulls,
instal•la’t dins el miracle!
Llegeix, a poc a poc,
el poema de les aigües.
I,
agenollat caminant!,
aquesta terra és sagrada!

Per avui, prou amb aquest tast. La setmana que ve, una selecció dels poemes que es van recitar.
Sigueu feliços!


 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com