DIARI
LLIBRES
FOTO NATURA POÈTICA
FOTOGRAFIA
VÍDEOS
PROSA
POESIA
LLISTAT DE FLORA
ANIMALONS
BIOGRAFIA
ENLLAÇOS
LLIBRE DE VISITES
CONTACTAR
 
Benvinguts a narcismunso.com 

Aquesta pàgina web és un intent de conjuminar quatre de les meves aficions: La fotografia, la poesia, la natura i la docència.
Intento a través de la fotografia i la poesia apropar-vos una mica a la natura i fer-vos gaudir de les seves belleses.
Quan més la coneixereu, més l’estimareu; quan més l’estimareu, més la respectareu. Tan de bo que sigui així i que la pàgina us sigui agradosa. Si m’ho feu saber al llibre de visites, llavors jo també estaré content.
El meu agraïment per en Ferran Munsó, nebot meu, que s'ha cuidat de la part informàtica d'aquesta pàgina web.

Gràcies per la vostra visita.

DIARI D'UN AMIC DE LA NATURA:

FOLLET CONSERGE
DILLUNS 26 D’OCTUBRE DE 2020

El conserge de les postres.
Clica la foto per ampliar-la
El dilluns solem anar al mercat d’Olot. Comprem al Firal fruita i verdura per a la setmana i després la Carme fa un vol pel Firalet tafanejant i comprant a parades mentre jo, assegut a l’ombra, prenc un bitter Kas en el bar. Després anem a dinar al Restaurant La Deu on la Carme hi té família, la seva germana, ja jubilada i la Montse és la seva neboda.
- Hola tieta Carme. Quants sou avui?
- Dos. (Si hi anem sols)
- Tres. (Quan ve la seva filla, la Marta)
Abans d’arribar al restaurant ens paràvem una estona per posar blat de moro a la pedra plana dels aiguamoixos i jo feia fotos als ocells des de dins el cotxe mentre la Carme se n’anava a passejar una miqueta. Malauradament la pandèmia dels ocells ha fet que el seu nombre minvés extraordinàriament i ja no se n’hi veuen pels rodals de la pedra ni se senten els seus refilets al bosc.
Ara anem a passejar tots dos abans d’anar a dinar.
Jo soc de costums fixes, la Cristina en prou feines m’ha de preguntar quins plats vull: a l’estiu, gaspatxo, ara crema de carbassa, després bistec a la planxa amb verdures. El bistec entre poc fet i al punt. De postres, peres al vi quan n’hi ha, gelat a l’estiu i ara flam de cafè amb flocs de nata.
Aquestes últimes postres són les culpables del diari d’avui. Jo me les menjo agafant amb la cullereta des de dalt cap a baix per barrejar nata i flam. L’altre dia quan ja finia les postres va quedar una imatge que hom podia imaginar una figura humana amb cap blanc de nata i cos fosc del flam de cafè.
La Marta li va fer una foto amb el telèfon mòbil i me la va passar.
Uns petits retocs amb el photoshop i n’ha sortit el follet conserge.
Li he fet un poema:

FOLLET CONSERGE

Dedins el flam de cafè
coronat de flocs de nata
m’ha sortit un no sé què
abillat amb fosca bata.

- Ets el follet de les postres
que aquí estaves amagat?
Per la cara que ara mostres
diria que ho he encertat.

Tot i que ell es camuflava,
Trobar - lo no ha costat gaire:
m’he menjat el que sobrava
n’ha sortit el botzinaire.

- Jo soc el follet conserge
que tremola com un flam,
puix tinc cap de nata verge
i a tu et veig amb molta fam.

Golafre me l’he cruspit
puix la panxa sempre frisa.
Un cop el menú finit
cap a casa, tripa llisa.

Fins a la propera!

 
Versió imprimible
Temes anteriors

 
© 2004 - Narcís Munsó i Prats (tots els drets reservats) :::::: Disseny web ATMultimedia.com